Arbres bonics per a jardí

És molt difícil fer una llista d'arbres bonics perquè, és clar, els que em poden agradar a mi, a tu potser et semblin, no ho sé, gaire comuns i/o poc vistosos. Però tot i així, sí que et mostraré aquells que, considero, tenen un valor ornamental molt alt. No et preocupis: veuràs que hi ha de fulla perenne, de fulla caduca, així com amb flors cridaneres i sense.

També et diré quines en són les característiques principals, així com la temperatura més baixa que podria suportar. D'aquesta manera, et podràs fer una idea de si és un arbre ideal per al teu jardí.

Arbre ampolla de Queensland (Brachychiton rupestris)

El arbre ampolla de Queensland és un arbre que personalment m'encanta. Té certa semblança amb el baobab (Adansonia), però és molt més resistent al fred, per la qual cosa és més interessant si és possible. Arriba als 20 metres d'alçada, i té un tronc que, com et podràs imaginar, s'assembla a una ampolla.

Les seves fulles són semi-caduques, cosa que significa que la planta no les deixa caure totes (la quantitat dependrà de les condicions: de les temperatures que faci, i de si té aigua disponible). El meu, per exemple, que és al sud de Mallorca, en sol perdre algunes a l'hivern, durant o després del fred. Aguanta la sequera així com les gelades de fins a -4ºC.

Cerezo tibetà (Prunus serrula)

Encara que no hi ha dubte que el cirerer japonès (serrulata) és un arbre preciós, considero que el Prunus serrula és encara més bonic a causa del color de la seva escorça, la qual és marró-vermellósa. És caducifoli, i pot assolir una alçada de 8 metres. Durant la primavera brollen floretes de color rosa, d'uns 2 centímetres, i ho fan alhora que brollen les fulles.

El ritme de creixement és ràpid, però és una planta exigent: és summament important que es plante en un sòl ben drenat, i en un lloc fresc. És a dir, no és un arbre que pugui suportar estius amb temperatures extremes. Suporta bé les gelades moderades, de fins a -18ºC.

alzina (Quercus ilex)

La alzina o el xàfec és un arbre de fulla perenne natura del Sud d'Europa, incloent Espanya (concretament de la península ibèrica i l'arxipèlag balear). Pot assolir una alçada d'uns 20 metres, poques vegades 25 metres, i la seva copa és ampla, d'uns 5 metres, i frondosa. Les seves flors són aments grocs, i el fruit, la gla, fa uns 3 centímetres i és comestible.

És un arbre que ho aguanta -gairebé- tot sempre que no sigui gaire extrem: la calor, la sequera. A més, resisteix fins als -12ºC.

Ginkgo (Ginkgo biloba)

El Ginkgo o arbre de les pagodes és una planta de fulla caduca que, amb el temps, pot arribar als 35 metres dalçada. I dic, amb el temps, perquè el seu ritme de creixement és força lent. Té les fulles de color verd, que no obstant a la tardor passen a ser grogues o ataronjades. Així mateix, cal dir que aquestes tenen forma de ventall, de manera que són molt boniques.

La seva evolució va començar fa uns 50 milions d'anys, de manera que es considera un fòssil vivent. Un motiu més per cultivar-ho. A més, creix tant en sòls àcids com als alcalins, i resisteix les gelades de fins a -18ºC.

Guaican groc (Handroanthus chrysanthus)

El guaiacà groc és un arbre caducifoli d'origen tropical que arriba a una alçada de 5 a 6 metres. La seva copa és ampla, per la qual cosa projecta molta ombra. Les fulles cauen durant els períodes de sequera, però tornen a brollar així que hi torna a haver aigua disponible. Això és interessant perquè suposant que es cultiva en una zona on no hi ha gelades ni períodes d'escassetat de pluges, és possible que es mantingui sempre verd.

Quan floreix produeix les seves flors passa a ser una planta molt vistosa, que es veu a diversos metres de distància. El problema és que no suporta el fred: només fins als 0 graus.

Xacaranda (Xicranda mimosifolia)

El xicranda és un arbre de fulla caduca o semi-caduca que arriba als 20 metres d'alçada, encara que es pot quedar més baix. És una planta molt bonica, amb fulles bipinnades que poblen una copa la qual sol ser irregular o bé adquirir forma de para-sol. Durant la primavera produeix flors acampanades de color lila.

Es planta molt als jardins, a causa del seu gran valor ornamental i del seu fàcil cultiu. Per si no n'hi hagués prou, aguanta bé les gelades suaus fins als -2ºC, però s'ha de protegir del vent.

Pinsapo (Abies pinsapo)

L'avet pinsapo, o simplement pinsapo, és una conífera de fulla perenne i port cònic que trobem també a la península ibèrica. Arriba als 30 metres d'alçada, amb una copa la base de la qual fa uns 4 o 5 metres als exemplars més madurs.

És una planta de creixement lent a qui li agrada el clima mediterrani fresc, de les muntanyes. A més, necessita un sòl fèrtil i amb un excel·lent drenatge. Suporta fins als -14ºC.

Què en penses de la llista d'arbres bonics? Treuries o afegiries algun?