Sequoiadendron giganteum

El Regne Vegetal està compost per milions d'espècies de plantes, però si hem de parlar de les més grans, cap no supera el Sequoiadendron giganteum. No és precisament el millor arbre per tenir al jardí, tret que aquest sigui gran, però la realitat és que té un ritme de creixement tan lent i és tan bonic, que és gairebé impossible no adquirir-lo així que es té oportunitat.

Per si no n'hi hagués prou, a més de tenir una gran mida és una de les plantes amb una esperança de vida major: sempre que les condicions els ho permetin, pot arribar a viure 3200 anys, molt més que qualsevol altre ésser viu.

Quin és l'origen i les característiques de l' Sequoidendron giganteum?

Aquesta magnífica conífera, la qual rep els noms de seqüoia, secoia gegant, secoia de Sierra, velintonia o gran arbre, és una planta perennifolia endèmica de la part occidental de Sierra Nevada, a Califòrnia. Pot assolir una alçada màxima de 94 metres amb un diàmetre de tronc de més de 11 metres, si bé el més habitual és que es quedi a tan sols uns 50-85 metres amb un tronc de 5 a 7 metres de diàmetre.

El seu tronc és recte, amb l'escorça fibrosa, i està coronat per fulles en forma de lezna, que creixen disposant-se en espiral i mesuren de 3 a 6 mil·límetres de llarg. Els cons són de 4 a 7 centímetres, i necessiten de 18 a 20 mesos per madurar, encara que poden trigar fins a 20 anys a alliberar les llavors. Aquestes són petites, de 4-5 mil·límetres de llarg per 1 mil·límetre d'ample, marró fosques, i estan proveïdes d'ales de color groc-marró que els ajuden a allunyar-se dels pares quan bufa el vent.

Quins usos té?

La seqüoia gegant s'utilitza únicament com a planta ornamental. Antany sí que es va mirar de buscar algun ús a la seva fusta, com per exemple per produir tauletes de tanques, però és tan trencadissa que avui dia jo diria que es fa servir molt poc, o res, per això (encara que si m'equivoco, per favor digueu-m'ho 🙂 ).

Si es cultiva com a exemplar aïllat és una meravella, perquè saps que més tard o més d'hora tindràs un arbre que destacarà sobre els altres. I això per no parlar que, si tens oportunitat de veure'ls al seu hàbitat natural, segur que gaudiràs.

Quines són les cures de la seqüoia gegant?

Estem davant d'una conífera que requereix de molt espai i d'un clima temperat i fins i tot temperat-fred. Necessita protecció contra el sol quan és jove, i que sigui ella mateixa la que es vagi acostumant a poc a poc a estar cada cop més exposada a l'astre rei.

La terra ha de tenir bon drenatge i sobretot ser rica en matèria orgànica. Prefereix sòls lleugerament àcids, o si més no amb un pH neutre, ja que en els alcalins sol acabar amb clorosi fèrrica a causa de la manca de ferro. Per tant, l'aigua de reg ha de ser igualment lleugerament àcida, de manera que recomano fer servir la de pluja, o si no es pot aconseguir, una baixa en calç. Cal regar de tant en tant perquè no resisteix la sequera.

Es multiplica per llavors, les quals se sembren a la tardor en planters amb substrat per a plantes àcides col·locats a l'exterior, en semiombra. De viure en una zona amb clima temperat-càlid, és millor que les estratifiques a la nevera sembrant-les en un tupperware amb vermiculita i col·locant aquest a la secció dels productes lactis, embotits, etc., per 3 mesos.

Finalment, dir-te que és capaç de resistir fins als -30ºC, però no pot viure bé en climes càlids amb temperatures extremes.