Drago canari (Dracaena draco)

El drago canari és un supervivent. Es pren el seu temps per créixer, aprofitant la seva energia en fer-ho quan les condicions ho permeten; i tant les fulles com el tronc i les arrels li permeten resistir la sequera sense problemes.

Són aquestes les qualitats que fan que el seu cultiu hagi arribat fins a aquelles regions on les precipitacions són molt escasses, i on el sol prem amb força a l'estiu.

Com és el drago canari?

El nostre protagonista és un arbre que trobarem silvestre a les Illes Canàries, ia l'oest del Marroc. El seu nom científic és Dracaena drac i és una planta que mesura una alçada màxima de 18 metres, encara que creix molt lentament. De fet, pot trigar una mitjana de deu anys a assolir el metre d'alçada. També triga a ramificar: comença a fer-ho després de florir per primera vegada, més o menys als 15 anys.

La seva copa està formada per branques gruixudes de les que brollen fulles allargades, amb textura coriàcea, de color verd grisenc o glauc, i amb una longitud de fins a 60 centímetres. Les seves flors són blanques i brollen en raïms que moren en acabar la floració.

Per a què serveix?

En el passat, els aborígens creien que era un arbre màgic, ja que la saba passa a ser vermella quan entra en contacte amb l'aire, per això rebi el nom de «sang de drago». Un cop l'assecaven i la convertien en pols, la feien servir com si fos medicinal, per curar hemorràgies i úlceres, i fins i tot per netejar-se les dents.

Avui dia, però, el seu ús més estès és l'ornamental. Tot i que creix molt lentament, és una planta preciosa ja des de jove. Durant els seus primers anys se sol cultivar en un test, per exemple a patis i terrasses; i més endavant, normalment quan ja comença a tenir tronc, es planta a terra.

A més, és el símbol vegetal de la illa de Tenerife, on podrem trobar un exemplar que té entre 500 i 600 anys, en concret al municipi d'Icod dels Vins.

Com es cuida la Dracaena drac?

El drago és una planta molt agraïda. No s'ha de regar amb tanta freqüència com altres arbres, aguanta la calor com a pocs i no sol tenir plagues ni malalties. Però compte: perquè estigui bé és molt important que rebi les cures que necessita, tenint en compte les condicions en què es cultiva.

Així que veurem primer què necessita per créixer:

• sol directe: és el millor. Jo he vist alguns exemplars a semiombra a l'illa de Mallorca, però els més bonics estan sempre exposats a l'astre rei de forma directa, durant tot el dia.
• Terra lleugera amb excel·lent drenatge: recordem que les Illes Canàries són illes volcàniques, amb la qual cosa, el terra permet a les arrels rebre l'aire que necessiten per respirar sense dificultat. A més, el drago no tolera l'excés d'aigua.
• Humitat ambiental alta: viu a illes ia prop de la costa, llocs on la humitat de l'aire és alta. En aquelles zones on sigui baixa, les puntes de les fulles es posaran marrons amb rapidesa, i podrien caure.
• Aigua, però sense passar: si està en test sí que cal estar pendents del reg, però un exemplar que porti a terra més de dos anys no necessitarà tanta aigua.
• clima càlid: l'ideal és que no hi hagi mai gelades, però pot suportar fins als -2ºC sense patir danys. Potser aguanta fins als -3ºC si es planta en una zona molt protegida, com pot ser en una cantonada del jardí, o envoltat de plantes que li facin una mica de paravents. En cas que l'hivern sigui més dur caldrà tenir-lo a casa.

I dit això, passem ara a parlar sobre les cures que cal donar al nostre drago canari.

Ubicació

El més important és buscar-li un lloc on el sol li doni de manera directa. Però si estarà a terra, també s'ha de tenir en compte les dimensions adultes que arribarà a assolir. Per això, s'ha de plantar com a mínim a una distància de tres metres de murs o parets, ja que així no hi haurà perill que freguin les seves branques amb elles a mesura que creixin.

Terra o substrat

• en test: podem utilitzar substrat per a suculentes (en venda aquí), posant una primera capa d'arlita o grava volcànica perquè el drenatge sigui millor.
• Al jardí: la terra ha de ser lleugera. Creix en sòls calcaris si drenen bé l'aigua, però abans de plantar-lo s'aconsella fer un forat de plantació d'uns 50 x 50 cm (com a mínim) i omplir-ho amb una barreja de torba amb perlita a parts iguals.

Reg i humitat

El reg del drago serà, en general, escàs. Per no córrer riscos innecessaris, se li tirarà aigua només quan la terra s'assequi, i sempre que no hi hagi previsió de pluges els propers dies. Tolera la sequera.

Article relacionat:

Quan i com regar arbres?

Si parlem de la humitat de l'aire, si vivim en una zona on és baixa (és a dir, que es manté per sota del 50% sempre), serà molt aconsellable polvoritzar les fulles un cop al dia a l'estiu. La resta de l'any, atès que és quan el risc de podriment és més alt, és preferible col·locar-lo al voltant recipients amb aigua.

poda

No aconsello podar-ho. Realment no ho necessita. El que sí que podem fer és anar traient-li les fulles seques.

Plagues i malalties

És molt resistent a les plagues. De fet, és difícil que tingui tret que l'ambient sigui molt sec, i en aquest cas potser li afecti alguna cotxinilla, però res de seriós.

però sí és sensible a les malalties fúngiques, és a dir, les transmeses per fongs. Per ser més precisos, us poden afectar el fitòftora, el fusarium i la cercospora. Però com a tot fong, els afavoreix l'excés d'aigua, i més si es combina amb una humitat ambiental o de l'aire alta, de manera que es poden evitar si es rega només quan sigui necessari, i si es planta a terres lleugeres , que drenen bé l'aigua.

Quan no es detecten a temps, els símptomes que veurem són bàsicament dos: taques groguenques a les fulles primer, i necròtiques després. El tronc es pot tornar tou a causa de la gran acumulació d'aigua, i les arrels es podriran. A la menor sospita, s'ha de tractar amb fungicida sistèmic (com aquest), i canviar la terra si no és la més adequada.

trasplantament

En primavera. Si esteu en test, es canviarà cada 4 o 5 anys si les arrels ja treuen el cap pels forats de drenatge.

multiplicació

El drago canari es multiplica per llavors durant la primavera i l'estiu. Necessiten calor per germinar, i un substrat sorrenc que pesi poc. Això sí, cal tenir paciència ja que poden trigar dos o tres mesos a brollar.

Una altra forma és per esqueixos, també a la primavera. Es talla una branca, i després es deixa assecar la ferida una setmana a una zona protegida. I finalment es planta en un test, en semiombra fins que veiem creixement nou, que serà quan es passi a un lloc assolellat.

rusticidad

Fins a -2ºC de mínima, i fins a 40ºC de màxima. Si a la nostra zona les gelades són més intenses, es tindrà a casa, en una habitació on entri molta llum natural.

Què et sembla la Dracaena drac? T'agrada?