Ailanthus altissima

El Ailanthus altissima és un arbre de molt ràpid creixement que té una gran capacitat dadaptació si té a prop un constant subministrament daigua i la terra on creix és prou rica en nutrients per assegurar la seva supervivència.

Així mateix, és una planta molt bella, la qual proporciona una agradable ombra en qüestió de pocs anys. Tot i això, el seu valor ornamental es redueix dràsticament quan creix sense control en un hàbitat que no és el seu.

Quin és l'origen i les característiques de l' Ailanthus altissima?

Aquest és un arbre caducifoli originari de la Xina el nom científic del qual és Ailanthus altissima, i conegut pels noms comuns ailant, arbre del cel, arbre dels déus o fals zumaque. Creix fins arribar a una alçada màxima de 27 metres, amb un tronc al voltant de 40 centímetres de gruix. L'escorça és grisenca i tendeix a esquerdar-se amb el pas dels anys.

Les fulles estan compostes per vuit parells de folíols o pinnes, els quals tenen un llarg pecíol. Les seves flors formen grups anomenats inflorescències, i brollen a la primavera. El fruit és una samara que conté nombroses llavors de color fosc.

El seu ritme de creixement és molt ràpid, podent créixer uns 50-70 centímetres cada any. Això fa que, a més, floreixi aviat, al cap d'uns 2 anys des de la germinació. Per tot això, i igual que passa a altres espècies que creixen tan ràpidament, la seva esperança de vida és curta, d'uns 40-50 anys.

Pot viure en una gran varietat de climes, ja que suporta gelades de fins a -18ºC i màximes de fins a 40ºC sempre que tingui aigua al seu abast. L'única cosa que necessita és que la temperatura baixi dels 0º en algun moment.

Quins usos se li dóna?

Imatge procedent de Flickr/Hornbeam Arts

L'ailanto és una planta que es va introduir a Espanya a mitjans del segle XVIII, ja que creix molt ràpid i començava a ser necessari repoblar les muntanyes. Però la cosa no va sortir bé, ja que aviat es van adonar que tenia un gran potencial invasor; és a dir, que germina amb massa facilitat, i que per això li treu terreny a les plantes autòctones.

El problema no s'acaba aquí. No només impedeix que les autòctones puguin créixer, sinó que a més a més, es redueix la biodiversitat, i per tant, l'ecosistema es va empobrint. Per tot això, aquesta espècie està inclosa al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores des del 2 d'agost del 2013, estan prohibida la possessió, el transport, el comerç, el trànsit, i per descomptat també la introducció al medi natural.